Bona Nit,
Em dic Noemí i aquesta és la primera entrada de Mono de Trigo. Mai de la vida m'havia plantejat tenir el meu blog,...però bueno aqui estoy! Tinc 38 anys, sóc de Barcelona i sóc celiaca, però bueno també sóc més coses: mare, arqueologa i ara bloggera. jajajajajaja. He de dir abans de continuar que em disculpeu les faltes ortogràfiques que pogueu trobar (espero que no sigueu molt maniatics).
Que sóc celiaca ho sé des de fa molt poquet i bé per una banda ha estat un descans saber al final que és el que em passava ...però renunciar al PA! està sent un altre tema. Els que us heu trobat amb que sou celiacs a una edat respectable, com la meva, ja coneixeu lo difícil que és. Les primeres setmanes van ser les fàcils, però jo ara mateix sento la olor del pa a distància; i és que el pa és una de les coses que més m'agradava en aquest món, la sort que he tingut és que la segona cosa que més m'agrada és l'arroç...menys mal!
Un altra cosa que mai m'ha tirat massa és la cuina, però ara les tornes han canviat perque m'estic trobant que si vols menjar una mica bé, l'alimentació ha de ser el més natural possible tot i que jo ja seguia una dieta d'aquest tipus, el meu marit és vegetaria, em trobo que hi han sabors que els he perdut. Per exemple la pasta, ahhhhh la pasta! com l'enyoro gairebé més que el pa. La pasta sense gluten, en general, ho sento molt però no és mateix. I de totes aquestes qüestions és d'on ha sorgit la idea de fer aquest blog. M'agradaria explicar la meva experiència que tot just comença; quina és la barreja de farines que m'agrada més per fer pa, quines són les pastes que hi ha al mercat, com fer magdalenes a casa i que no sembli que estas menjant quicos... En fin sempre és clar tenint en compte que és la meva opinió personal i el que seria fantàstic és intercanviar vivencies amb més persones que els hi pugui interessar aquest blog o que trobin aquí situacions que hagin viscut.
No us heu trobat quan algú menja una galleta, un pa de pessic (si d'aquells que queden especialment esponjosos), un entrepa,.... i de cop s'il·lumina i et diu: "llàstima que no en puguis menjar" ó "no, tú no en pots menjar"....AGGGGGGGGGGGGGGGGGG. Si ja ho sé, ja ho sé!!!!! En fin!
Bueno corto el rollo, que amb l'estona que fa que dura segurament més de la meitat ja ha deixat de llegir. Penjo les meves primeres magdalenes sense gluten de les quals estic molt orgullosa!!!
Noe.
Noe...
ResponderEliminarEm deixes de pedra!
Primer perquè no en tenia ni idea!
Segon, perquè trobo que és genial plantejar-ho d'aquesta manera. Fer-ho extensiu no només pot ajudar a d'altres persones... a més pot aportar-te coses molt interessants.
Veig que no has posat un "add" per subscriure's al teu bloc. Tanmateix, si m'ho deixes fer, t'afegiré als blogs que surten al meu. No és que jo sigui un "blogger" reputat ni que tingui un exèrcit de visitants precisament, però per poc que sigui, alguna cosa farà...
Una abraçada molt forta i sort!
Toc, toc..!
ResponderEliminarHola! Acabo de llegir el teu blogg i aquesta entrada també! Crec que l'enfoc que has fet de la celiaquia és "molt bo" (si, a tots i totes ens agradaria poder menjar el pa bo i cruixent, però en fi... però des del meu punt de vista val més trobar-se bé). I sí, tens raó: el teu blogg m'ha ajudat a fer unes magdalenes molt bones (però amb fructosa) jejejejejejeje... Que consti que amb el pa encara no he tingut valor T.T...
Un plaer coneixe't a tu i al teu blogg!!
Hola,
Eliminarmoltes gràcies per entrar al meu blog i llegir-lo. Jo el primer que vaig fer van ser aquestes magdalenes que són del blog http://celiacos.blogspot.com.es/ aquí pots trobar molt bones receptes. Quina alegria que també hagis començat per akí, animat amb el pa, però armat de paciencia perque és lo pitjor de fer. A vegades queda bé el repeteixes igual al cap d'uns dies i no queda igual...és lo que hay! Espero que seguim en contacte!Una abraçada enorme!