Ep! Hi ha algú?

Bona Nit,

Em dic Noemí i aquesta és la primera entrada de Mono de Trigo. Mai de la vida m'havia plantejat tenir el meu blog,...però bueno aqui estoy! Tinc 38 anys, sóc de Barcelona i sóc celiaca, però bueno també sóc més coses: mare, arqueologa i ara bloggera. jajajajajaja. He de dir abans de continuar que em disculpeu les faltes ortogràfiques que pogueu trobar (espero que no sigueu molt maniatics).

Que sóc celiaca ho sé des de fa molt poquet i bé per una banda ha estat un descans saber al final que és el que em passava ...però renunciar al PA! està sent un altre tema. Els que us heu trobat amb que sou celiacs a una edat respectable, com la meva, ja coneixeu lo difícil que és. Les primeres setmanes van ser les fàcils, però jo ara mateix sento la olor del pa a distància; i és que el pa és una de les coses que més m'agradava en aquest món, la sort que he tingut és que la segona cosa que més m'agrada és l'arroç...menys mal!

Un altra cosa que mai m'ha tirat massa és la cuina, però ara les tornes han canviat perque m'estic trobant que si vols menjar una mica bé, l'alimentació ha de ser el més natural possible tot i que jo ja seguia una dieta d'aquest tipus, el meu marit és vegetaria, em trobo que hi han sabors que els he perdut. Per exemple la pasta, ahhhhh la pasta! com l'enyoro gairebé més que el pa. La pasta sense gluten, en general, ho sento molt però no és mateix. I de totes aquestes qüestions és d'on ha sorgit la idea de fer aquest blog. M'agradaria explicar la meva experiència que tot just comença; quina és la barreja de farines que m'agrada més per fer pa, quines són les pastes que hi ha al mercat, com fer magdalenes a casa i que no sembli que estas menjant quicos... En fin sempre és clar tenint en compte que és la meva opinió personal i el que seria fantàstic és intercanviar vivencies amb més persones que els hi pugui interessar aquest blog o que trobin aquí situacions que hagin viscut.

No us heu trobat quan algú menja una galleta, un pa de pessic (si d'aquells que queden especialment esponjosos), un entrepa,.... i de cop s'il·lumina i et diu: "llàstima que no en puguis menjar" ó "no, tú no en pots menjar"....AGGGGGGGGGGGGGGGGGG. Si ja ho sé, ja ho sé!!!!! En fin!

Bueno corto el rollo, que amb l'estona que fa que dura segurament més de la meitat ja ha deixat de llegir. Penjo les meves primeres magdalenes sense gluten de les quals estic molt orgullosa!!!

Noe.